Notícies de: "Opinió"
Només els grans clubs fan afició?
“Fins que no hi hagi un Barça-Madrid al futbol femení no hi haurà seguiment”. Aquesta afirmació fa anys que corre pels camps de futbol els diumenges al matí, com si la fórmula màgica per fer el salt mediàtic definitiu la tingués la còpia amb sostenidors dels clàssics masculins. “Un Torrejón-Prainsa (per dir dos noms qualsevols)
Natalia Arroyo: La intuïció de Piemontese i els milions del Lió
L’any 1970 un empresari de la fundació Berliet, una important empresa del sector automobilístic de França, va crear el Lió FC, un club exclusivament de futbol femení. “M’havia adonat que les noies jugaven a futbol, però se n’amagaven”, va dir Paul Piemontese, actual president de l’Olympique de Lió femení. “Jo només volia donar-los un espai
Natalia Arroyo: El futbol femení encén la televisió
Estem d’enhorabona: és l’any més televisiu del futbol femení a Espanya. D’una manera o de l’altra, gairebé cada setmana s’emet un partit per la petita pantalla. A les cadenes autonòmiques més fidels s’hi han sumat en els últims mesos noves emissores que assumeixen amb il·lusió el repte de retransmetre la Primera Divisió femenina. Hem vist
Felicitats Uni Girona!
Felicitats per fer-nos vibrar amb els èxits aconseguits en aquestes darreres setmanes en una temporada extraordinària, però felicitats també per demostrar a la societat en general que en el món de l’esport; el treball, el seny i el criteri també tenen la seva recompensa. I malgrat que els diners ajuden, sovint no ho són tot.
Natalia Arroyo: Una carta sueca, 19 edicions i una aturada estratègica sense Espanya
Ara no se’ns acudiria transmetre una genial idea per carta. En tot cas, ho faríem per e-mail. Però els inicis de la Copa Algarve, aquest torneig que ha reunit durant una setmana a algunes de les millors seleccions del món a Portugal, van certificats, amb segell i ens porten gairebé 20 anys enrere. A finals
Natalia Arroyo: La meva petita bombolla
Ha sigut una setmana moguda per al futbol femení. Setmana de cafès, d’amistosos, de rodes de premsa, de comunicats, de tweets. Ha sigut, al mateix temps, una de les setmanes més intenses i una de les més decepcionants per als amants d’aquest esport. Com si es tractés d’un partit, d’una pròrroga, d’una final, les emocions
Elvira Altés: La diferència no és desigualtat
Fins ara les jugadores de bàsquet portaven l’equipament masculí. Pantalons fins als genolls i samarretes molt amples, amb cises enormes que deixen veure els sostenidors quan les jugadores es mouen. Vist així no sembla que el vestuari hagi de resultar gaire còmode. Però apareix la Comissió de la Dona de la FIBA i sense consultar-ho
Èlia Vives: Jugar a bàsquet lluny de casa
Els primers de setembre del 2011 començava una nova aventura, arribava a Konstanz (Alemanya) , il.lusionada, per acabar la carrera universitària. Era una nova etapa plena de noves experiències i no volia que el bàsquet en quedés apartat; per aquest motiu vaig contactar amb el club de la ciutat, el Holiday Check Baskets Konstanz. A
Juan Manuel Aliaga: Aquellas pequeñas cosas
La mía, la nuestra, es una historia normal. Seguro que no os suena raro eso de tener una hija que en el cole se quiere apuntar a una actividad extraescolar; bueno pues la “historia de mi hija con el baloncesto” comenzó así, cuando decidió apuntarse no recuerdo exactamente a qué, hasta que por fin dio
Natalia Arroyo: Les ‘pilotes d’or’ de Blatter amb Shakira
Il·lusionat amb el Mundial d’Alemanya, Joseph Blatter, president de la FIFA va tornar a repetir al juliol aquella idea que ja havia expressat algun cop abans: “el futur del futbol és femení”. Dilluns a Zuric, però, la seva bona voluntat -vull seguir pensant que la té- va quedar desacreditada amb el gest, potser no pensat