Tot i la victòria, el Girona no puja a Primera Divisió. Foto: Juan Sáez

No ha pogut ser. El Girona ha acabat la temporada guanyant a un camp pràcticament inexpugnable com és el de Las Veredillas, on el Torrejón només havia perdut dos partits en tota la temporada. No obstant, la renda negativa de l’anada ha pesat massa i el premi de l’ascens ha acabat sent per al conjunt madrileny.

El Girona ha sortit al camp amb la lliçó del partit de Fontajau ben apresa, i no s’ha deixat intimidar per un començament fort del rival. Així, les gironines dominaven el joc i al quart d’hora han avisat per mitjà de Sara Serna, que ha recollit una pilota llarga d’Irina però ha llançat per sobre de la porteria de Noe. Poc després, Cristina ha centrat des de la banda, la pilota ha arribat a Anna Martí, que ha cedit a Sara Serna i aquest cop sí ha pogut superar Noe amb un xut creuat.

 Amb el 0-1 aconseguit ràpidament, les de Pere Planas s’han vingut amunt i en els minuts següents han tingut un parell d’arribades clares amb les que aconseguir el segon i convertir la remuntada en una possibilitat molt real. Al 19’, Sara Serna l’ha tingut amb un xut creuat que no ha trobat premi,. Dos minuts més tard, ha estat Sílvia la que ha provat amb un xut llunyà, que ha marxat alt per poc. Tot i el domini visitant, el Torrejón ha pogut empatar abans del descans gràcies a una rematada de cap de Lulu, que ha superat una Irina que, tot i arribar a tocar la esfèrica, no ha pogut evitar l’empat.

Després del pas per vestidors el Girona ha continuat buscant els dos gols que necessitava per igualar la eliminatòria, mentre que les locals s’anaven replegant cada cop més al voltant de la seva àrea. Les gironines arribaven, i Sílvia ha estat a prop un altre cop d’avançar el seu equip amb el xut d’una falta llunyana, al 66’. A falta de 10 minuts pel final, Aina ha recuperat al mig del camp i ha servit en profunditat cap a Sara Serna, que ha superat la mitja sortida de Noe picant-li la pilota per sobre. El resultat de 1-2 ha portat els nervis al conjunt local, que ha patit de valent, defensant el resultat de totes les formes possibles. Finalment, l’1-3 que donava el dret a la pròrroga no ha arribat i l’ascens s’ha quedat en terres madrilenyes.

Tot i que el fet de no aconseguir l’ascens deixa un regust agredolç al Girona, la imatge amb la que tanca la temporada demostra que l’any vinent tornarà a ser un dels màxims favorits al campionat del GIII de Segona Divisió, com de l’ascens a Primera.

Fitxa del Partit:

AD Torrejón CF (1): Noe, Noemí (Cris, m.55), Mendi, Lídia (Marta, m.90), Paula, Lulu, Emma (Rebe, m.64), Joyce, Veloz, Erika, Ana Rubio (Sole, m.39)

Girona CF (2): Irina, Laura, Aina, Anna Martí (Reig, m.55), Cristina (Alba, m.73), Tània, Natàlia (Judith Sancho, m.64), Sílvia, Clara (Paula, m.46), Sara Serna, Parramon

Àrbitre: Pérez Muley. Targeta groga a les locals Ana Rubio (m.7), Lídia (m.66), Rebe (m.75), Erika (m.77) i a les visitants Cristina (m.34) i Sílvia (m.36)

Gols:

0-1         19’          Sara Serna

1-1         35’          Lulu

1-2         80’          Sara Serna

El Girona no ha pogut amb un Torrejón que s’ha mostrat superior en diverses fases del partit i que marxa a terres madrilenyes amb un resultat molt favorable de cara al partit de tornada del proper diumenge, i, per tant, de l’ascens a Primera Divisió. El conjunt de Pere Planas s’ha trobat amb un rival que ha tirat d’experiència i ara haurà d’afrontar el partit a Las Veredillas amb la única opció d’una remuntada èpica.

Les visitants han iniciat el partit a un ritme molt alt, sorprenent al Girona i agafant la iniciativa del partit. Prova d’això és que el Torrejón ja havia avisat dos cops abans del minut 10. Finalment, les visitants s’han avançat al quart d’hora gràcies a un cop de cap de Laura, que ha guanyat la posició a la defensa gironina per rematar en posició favorable una centrada des de la dreta. Després del gol, el Torrejón ha continuat amb el control de la situació i fins i tot ha tingut un parell d’aproximacions per marxar al descans amb 0-2, mentre que les locals no eren capaces de reaccionar i tot just han comptat amb alguna aproximació sense gaire perill.

Amb l’inici de la represa s’ha vist un millor Girona, capaç de posar en més dificultats a les visitants. No obstant, el Torrejón, gràcies a una gran efectivitat, ha sentenciat el partit en cinc minuts. Al 60’, Joyce ha posat el 0-2 després d’acabar una jugada d’estratègia a la sortida d’un córner. Al 65’, Laura ha fet el tercer del seu equip després d’aprofitar el refús d’una rematada anterior, que havia anat al pal.

A partir d’aquest moment s’han vist els millors moments d’’un Girona que ha aconseguit escurçar distancies. Al 72’, Clara ha pogut aprofitar una passada a l’espai de Natàlia per quedar-se sola davant Noelia i superar-la amb una vaselina. Durant l’últim quart d’hora, les locals han disposat d’arribades per a  acabar el partit amb un millor resultat, però finalment s’ha arribat al final del partit amb l’1-3 definitiu.

Aquest resultat deixa una situació molt difícil per al conjunt gironí de cara al partit de tornada, en el que necessita un resultat de 0-3 o millor per aconseguir l’ascens a Primera Divisió.

Fitxa del Partit:

Girona FC (1): Irina, Laura, Reig (Rebe, m.46), Anna Martí (Natàlia, m.56), Cristina (Judit Sancho, m.84), Tània, Sílvia, Clara, Sara Serna, Parramon, Paula (Judith Salavedra, m.68)

AD Torrejón (3): Noelia, Amaia (Sara, m.89), Paula, Laura (Lorena, m.89), Emma, Joyce (Lidia, m.62), Cristina, Jiménez, Gael, Erika (Noemí, m.64), Ana

Árbitre: López Carballo. Sense targetes

Gols:

0-1         15’          Laura

0-2         60’          Joyce

0-3         65’          Laura

1-3         72’          Clara

El Girona espera poder repetir pròximament imatges com aquesta. Foto: Juan Sáez.

El Girona és a 180 minuts de la glòria. Passi el que passi, tot queda reduït a aquesta eliminatòria, que té el premi de l’ascens a Primera Divisió. El rival, el Torrejón, està sens dubte a l’alçada de la ocasió: un clàssic de Superlliga i actual campió del Grup V del Segona Divisió, un dels més competitius de la categoria.

L’entrenador del Girona, Pere Planas, és conscient del potencial del rival , i ja avisa que “és més complicat que L’Olivo. Es veurà una eliminatòria molt més igualada”. Tot i això, es mostra confiat sobre les possibilitats de les gironines, i veu l’eliminatòria en igualtat de forces: “Elles tenen molts recursos, però nosaltres també tenim molt bon equip. La eliminatòria està al 50%”. Un altre dels punts clau en l’enfrontament pot ser la pressió, tant en el partit d’anada a Fontajau com la tornada en terres madrilenyes, però en un aspecte que l’entrenador gironí assegura “no preocupar-li”.

Finalment, en una anàlisi del rival, Planas el defineix com”un equip molt treballat. Tenen un equilibri físic i tàctic molt important. Els hi agrada atacar per les bandes però no descuiden la defensa i sempre busquen deixar la porteria a zero”. Per tant, a les gironines els hi espera un repte d’alló més complicat, però amb el millor premi possible: La Primera Divisió. La primera part del desenllaç, aquest diumenge a les 12.00h, al camp de Fontajau.

L'Arenys aconsegueix la permanència en un partit igualadíssim i amb dues pròrrogues a Torelló. Foto: @esportivitis

L’Arenys ha estat capaç de donar-li la volta a una situació límit, amb una derrota al primer partit del play-out a domicili, ha estat més fort que mai i ha demostrat el seu enorme caràcter i esperit lluitador, guanyant tant a casa com en el tercer i definitiu partit.

Tot i que el CB Torelló tenia les estadístiques al seu favor i també l’avantatge d’haver guanyat el primer partit de la eliminatòria per la permanència, les noies d’Enric Cervera han demostrat que fins que la botzina final no sona pot passar qualsevol cosa. Les maresmenques es van conjurar per guanyar el partit de casa i posar tota la pressió sobre les osonenques en el darrer partit. En el segon l’enfrontament, disputat a Arenys, les verdes es van saber apoderar del partit després d’una primera meitat molt igualada, i al segon temps van decantar la balança al seu favor amb un excel·lent nivell de joc. S’enduien la victòria per exactament el mateix marcador que el primer partit, 64-55, i ho deixaven tot obert de cara a un tercer duel a Torelló que prometia ser dramàtic.

La crueltat de l’esport

I així va ser. Segurament cap guionista hagués estat capaç de donar tanta emoció i dramatisme a un tercer partit, que deixava les visitants eufòriques i enfonsava un Torelló que va viure un descens d’allò més cruel. I és que només en dir que el partit va necessitar dues pròrrogues per resoldre’s, ja és fàcil imaginar la tensió que hi va haver al pavelló osonenc. El duel començava d’allò més igualat però les d’Arenys es creixien al segon quart, cosa que les permetia obrir una escletxa de 9 punts al marcador d’allò més perillosa. Però l’orgull i l’escalfor del públic, que omplia a vessar el pavelló, van fer reviure les de Xevi Barriobero en la segona meitat, i gràcies a una gran defensa i molta ambició van eixugar la diferència. La retallada va ser progressiva però eficient. Al tercer quart, les torellonenques s’acostaven a 5 punts (40-45) i al final del temps reglamentari empataven a 54. El partit marxava a la pròrroga i amb cinc minuts no n’hi havia prou per desfer la igualtat entre dos equips que competien a base de coratge i caminant a la vora del precipici. La diferència entre guanyar i perdre era abismal, però la distància entre ambdós conjunts era ínfima, i arribats al minut 45 tot seguia igualat a 60. Va ser en la segona pròrroga quan les del Maresme van aprofitar el desgast propi d’un partit d’aquestes característiques per agafar un impuls que les va catapultar cap a un triomf heroic (65-69), que les permetia mantenir-se a la Copa Catalunya. La cara amarga de l’esport la va donar el Torelló, que tot i demostrar haver fet mèrits per mantenir-se a la màxima categoria del bàsquet català baixa a Primera i haurà de tornar a guanyar-se una plaça entre els 20 millors equips del país.

]]> http://www.esportfemeni.com/?feed=rss2&p=20873 0 http://www.esportfemeni.com/?p=20868 http://www.esportfemeni.com/?p=20868#comments Sun, 26 May 2013 20:21:29 +0000 Francesc Sanz http://www.esportfemeni.com/?p=20868 L’equip de Pere Planas torna de Vigo amb una victòria contundent, demostrant la seva superioritat en tota l’eliminatòria. El Torrejón madrileny serà el rival de les gironines per l’ascens a Primera Divisió.

Serna i Clara davant la porteria gallega. Foto: Juan Sáez.

El Girona s’ha classificat per a la final de la Fase d’Ascens a Primera Divisió després de guanyar per 0-3 a El Olivo. Les gironines han rematat una eliminatòria que ja tenien molt de cara després del partit d’anada, en el que van guanyar per 4-0. Ara, a les de Pere Planas els espera el Torrejón, un dels clàssics de primera que serà un dur rival per a les gironines.

El partit ha tingut la intensitat pròpia del que hi havia en joc, però no es traduïa en arribades a les àrees. La batalla era al mig del camp, i cap dels dos conjunts era capaç de guanyar-li metres al seu rival. Fins al 28’ no ha arribat la primera arribada clara, favorables a les visitants, i ha suposat el 0-1 i la sentència a la eliminatòria. En una falta directa, Sílvia ha enviat la pilota al fons de la xarxa amb un gran llançament des de 20 metres que s’ha colat per l’esquadra de la porteria d’Anny, que tot i tocar la pilota no ha pogut evitar el gol. Al 39’, una centrada de Tània des de la dreta ha acabat en un rebuig defectuós d’Anny i Sara Serna ha afusellat des del punt de penal, posant el 0-2 abans del descans.

Només tres minuts després de començar la segona, les locals han pogut ficar-se dins el partit amb un penal a favor per unes mans de Cristina. No obstant Irina ha evitat l’1-2 amb una gran aturada al llançament de Sara Tui. El Girona controlava bé, i el 0-3 podria haver arribat a mitjans de la segona, amb dues accions de Clara que s’ha trobat amb una aturada d’Anny al 69’, i amb la decisió de l’àrbitre d’anul·lar el seu gol al 73’. Finalment, el gol que ha tancat el marcador ha acabat arribant al 83’. Sílvia ha iniciat amb una pilota en profunditat a Natàlia i aquesta ha fet la passada de la mort a Rebe, que ha rematat a plaer per posar el 0-3 definitiu.

Amb el 0-3, el Girona ja és a la final després de superar a El Olivo per 7-0 en el global de l’eliminatòria. A la final es trobarà de cara amb un Torrejón que també ha estat molt superior en el seu duel contra l’Añorga basc, al que ha superat avui per 7-1, tancant el global de l’eliminatòria amb un escandalós 9-1. Números contundents, però que no han d’espantar a un Girona que té la Primera Divisió a 180 minuts. El 9 de juny, primer assalt al camp de Fontajau i el 16, la tornada al camp de Las  Veredillas de Torrejón de Ardoz.

Fitxa del Partit:

FPRV El Olivo (0): Anny, Karen, Vicky, Cuchi (Alex, m.68), Xavi (Ceci, m.68), Sara Tui, Nati, Lore, Otero, Pichel (Drus, m.68), Carla (Kiss, m.53)

Girona FC (3): irina, Laura, Aina, Reig (Rebe, m.60), Anna Martí (Clara, m.35), Cristina, Tània, Sílvia, Sara Serna (Natàlia, m.53), Parramon, Paula (Judit Salavedra, m.64)

Àrbitre: Novas Benavides. Targeta groga a les visitants Aina (m.36) i Sílvia (m.71)

Gols:

0-1         28’          Sílvia

0-2         39’          Sara Serna

0-3         83’          Rebe

El Girona viatja a Vigo amb un bon avantatge. Foto: Juan Sáez.

Aquest diumenge a les 12 del migdia el Girona ha de rematar la feina que va començar la setmana passada i acabar d’enllestir el seu passi a la final de la fase d’ascens a Primera. Les de Pere Planas ho tenen tot de cara després de guanyar per un contundent 4-0 les gallegues al partit d’anada a Fontajau. L’entrenador gironí és conscient de que s’ha fet part de la feina, i reconeix que poden encarar el partit amb “relativa tranquil·litat”, però sense deixar-se portar per la relaxació: “Seria un error. En el món del futbol femení ja s’ha demostrat que poden  passar moltes coses, nosaltres vam tenir un bon dia i elles també poden tenir-lo diumenge”, adverteix.

En quant el que passi durant els 90 minuts, el tècnic ja ens avança que la intenció de l’equip és anar per la victòria, sense tenir en compte el resultat de l’anada: “Especular amb el resultat seria un error bastant greu. Aquest equip durant tota la temporada ha demostrat que surt a guanyar i sortim a l’atac”. Pel que, segons les paraules de Planas, hem d’esperar un Girona que anirà pel partit, sense tancar-se al darrera.

Tot a punt llavors per a que el Girona disputi el seu partit contra El Olivo, en un context immillorable per arribar per primer cop  a l’últim pas abans d’arribar a la màxima categoria del futbol femení estatal.

Tot i el bon partit de Carlota Carner (19p) el Lima-Horta ha estat netament superior a l'Igualada i s'ha endut la 3a posició. Foto: JRiberalern

Sempre és complicat jugar un partit pel tercer i quart lloc, ja que després de quedar fora d’una final qualsevol premi sembla insuficient. No obstant, les noies d’Isaac Fernández han estat concentrades des del primer moment per tal d’aconseguir un guardó simbòlic que l’any passat van deixar escapar. Davant un CB Igualada descafeïnat sense dues de les seves líders, Laura Icart i Núria Minguet, el Lima no ha tingut excessius problemes per imposar-se amb solvència. Tot i així, les de Xavi Borràs han estat fidels a la seva filosofia i mai han perdut la cara al partit ni han deixat de lluitar.

Durant el primer quart, les blaves van aguantar a les estrebades del Lima, que semblava voler escapar-se de bon començament però va haver de veure com les de l’Anoia es mantenien ben a prop (7-7). Tot i així, algunes errades puntuals en els darrers compassos van servir en safata opcions en contraatac pel Lima, que no les va desaprofitar i va anotar des de prop del cèrcol per posar el 14-19 a la conclusió del primer quart. A pesar del petit sotrac, al segon període les blaves van seguir treballant, i des de la defensa van aconseguir incomodar el Lima i retallar-li diferències fins arribar a assetjar-lo de manera clara (25-26) gràcies a la inspiració de Carlota Carner, especialment. No obstant, l’Igualada es va curtcircuitar en els darrers instants de la primera meitat i per culpa d’errades en el tir i de pèrdues de pilota va encaixar un parcial de 0-8 que girava la truita al temps de descans (25-34).

I precisament a la represa, les barcelonines van posar la guinda a un parcial que va arribar a ser de 0-10 entre el final del primer temps i l’inici del segon; cosa que va trencar el partit de manera definitiva. Tot i que a la sortida dels vestidors va costar tornar a agafar el ritme, les d’Horta van ser capaces de posar la directa i conduir l’equip a diferències al voltant dels 15 punts (32-47) a mida que avançaven els minuts. Uns guarismes que no espantaven l’Igualada, que tot i estar per sota no va abaixar els braços i va seguir amb una defensa pressionant que li va donar cert resultat, permetent-li acabar el tercer quart 11 punts per darrere (41-52).

El duel es debatia amb diferències superiors als 10 dígits, reflectint la superioritat de les barcelonines, que amb Laura Navarro al comandament (14p, 4ass, 5 rec) i Maria Moreno tibaven del carro (13p, 11reb) i remataven un Igualada liderat per Carlota Carner (19p, 5reb, 3rec). Les igualadines van errar diverses situacions que van impedir-li apropar-se al marcador, cosa que van aprofitar les d’Isaac Fernández per pujar el ritme i sentenciar el partit a base de bones transicions ofensives. Les barcelonines es dispararen fins els 20 punts, i tot i que l’Igualada no va deixar de lluitar, demostrant una gran competitivitat, el guió del partit es va mantenir estable i el desenllaç va ser el previst. El SR Lima-Horta s’enduia el partit (55-72) i s’adjudicava la tercera posició final al Campionat de Copa Catalunya de la temporada 2012-13.

Fitxa del partit:

DEPIMÉS CB IGUALADA (55): A.C. Martínez (3), M. Pujol, C. Carner (19), A. Acevedo (1), X. Freixas (9) –cinc inicial–, M. Quintana (4), V. Julvez (8), E. Compte, C. Tarrida (3), J. Fuertes (3), C. Carmona, M. Torra (5).

SR LIMA-HORTA (72): L. Navarro (14), C. Pérez (4), M. Moreno (13), C. Carbonell (3), A. Grau (8) –cinc inicial–, G. Estopà (7), E. Murcia (5), N. Carrión, M. Montoliu (7), L. Seguí (4), L. López (7).

Parcials: 14-19 / 11-15 (25-34) // 16-18 (41-52) / 14-20 (55-72).

Sara Serna, en la jugada del 3-0. Foto: Juan Sáez.

El Girona ha complert el primer objectiu que tenia en aquesta primera eliminatòria de la fase d’ascens a Primera Divisió: el partit a casa ha acabat amb un resultat contundent, amb l’afegit d’haver deixat la porteria a zero. Una eliminatòria a doble partit té 180 minuts i a falta del partit de tornada s’ha de mantenir la cautela, però el conjunt de Pere Planas ha fet avui una passa molt important per passar a la eliminatòria final.

Des del primer minut, les gironines han anat decidides a buscar la porteria rival. Desprès d’un avís previ, Sara Serna ha robat una pilota a la defensa gallega i ha superat Any amb un xut amb l’exterior. Corria el minut 5 de la primera part. Durant els següents minuts les arribades del Girona s’anaven succeint, i només la falta d’encert evitava que el marcador augmentés. El Olivo estava sotmès, i les seves accions ofensives eren ben poques. Un xut de Lomba ben aturat per Irina a la mitja hora ha estat la única arribada amb claredat de les gallegues a la primera part. Just abans del descans, al 39’, Tània ha aprofitat una pilota d’Aina per sobre de la defensa i ha superat Any de vaselina per posar el 2-0 amb el que s’ha marxat al descans.

Només començar la segona part, el Girona ha tornat més distància amb el 3-0, gràcies a una pilota a l’espai de Sílvia cap a Sara Serna que s’ha marxat de la portera en l’ú contra ú i ha enviat la pilota a la xarxa. Pocs minuts després, El Olivo ha estat a punt de marcar a través d’una pilota a l’àrea petita que anava cap a Lomba, lliure de marca. La davantera gallega però, només ha pogut pentinar la pilota que ho tenia tot a favor i l’esfèrica ha marxat fora. Al 60’ el Girona molt possiblement hagués el 4-0 en una clara ocasió de Paula, que ha estat objecte d’un penal que no ha estat assenyalat. El quart gol sí que ha arribat al 66’, quan Sara Serna s’ha estirat al màxim per desviar a gol una centrada d’Anna Martí amb la punta de la bota. Al 73’ ha arribat la més clara de El Olivo, amb un xut de Nati que s’ha estavellat al travesser. A partir d’aquí, el Girona ha deixat d’arribar amb tanta freqüència, però ha controlat el partit sense problemes.

4-0 ha estat el resultat final. Un resultat que deixa les gironines en una situació molt favorable per anar a Vigo a resoldre l’eliminatòria al seu favor. Diumenge vinent, les gironines disputaran el partit de tornada a terres gallegues per rematar la feina.

Fitxa del Partit

Girona FC (4): Irina, Laura, Aina, Reig (Rebe, m.63), Anna Martí (Alba, m.81), Cristina, Tània, Sílvia, Sara Serna (Judith Sancho, m.87), Parramon, Paula (Natàlia, m.72)

FPRV El Olivo (0): Any, Karen, Vicky, Cuchi, Nati, Lore, Otero (Sara Tui, m.46), Lomba, Pichel, Carla, Pauleta (Raquel, m.83)

Àrbitre: Zardain López. Targeta groga per a les visitants Lore (m.63) i Lomba (m.64)

Gols:

1-0         5’            Sara Serna

2-0         39’          Tània

3-0         47’          Sara Serna

4-0         66’          Sara Serna

El Ploms Salle Reus aconsegueix la permanència en guanyar els dos partits a Lluïsos de Gràcia. Foto: Jordina Salvat

La màgia dels esports és el poder que té per donar o treure-t’ho tot. En un partit on el Zamar Ploms oferí bàsquet en majúscules, el Lluïsos de Gràcia, sempre a remolc, va posar orgull davant la mala sort de cara a cistella.

El matx s’iniciava amb pressió: la graderia estava plena i l’ambient cohesionava a unes jugadores conscients del que hi havia en joc. I quan es parlem de Play-out, el Reus Ploms és el rei (ha salvat la categoria en aquest tipus d’eliminació més d’un cop), per això les reusenques no va fallar en els minuts inicials del partit que tants cops les han condemnat a la remuntada. La motivació de les jugadores de Gari Marquet va trencar el primer minut d’imprecisions amb una defensa asfixiant i amb més velocitat a les cames que mai. Les blanc i negres es col·locaven a 8-0 amb 30 segons de somni: cistella, recuperació de pilota, contraatac ràpid i a repetir la jugada. Adserà–immensa durant tot el matx–agafava les regnes d’un partit que sempre dominaria el seu equip reafirmant el tòpic que tants passen per alt: el millor atac és una bona defensa. D’aquesta manera el Ploms encarrilava un 14-0 al marcador. Faye (15p) es trobà còmoda aviat sota el taulell trencant la zona amb facilitat i puntuant.

Mentrestant Lluïsos ho provava a la desesperada. Robert Balaguer tardà en reaccionar i fins que no va demanar temps mort, transcorreguts sis minuts del primer quart, el seu equip no va saber què era encistellar. En els darrers dos minuts, dos triples – Guayar i Sánchez– van ser el seu millor aliat per retrobar-se amb una cistella que els hi rebutjava totes les pilotes. Però, per acabar-ho d’adobar, Pérez va anul·lar qualsevol espurna d’esperança contestant des de 6’25, tancant així els primers 10 minuts amb el colpidor 20-7 a l’electrònic.

La distància es va mantenir durant el segon quart. Les rotacions de jugadores dels Ploms no afectaven ni en la implicació ni en la qualitat. La rapidesa de Guelvenzu suplia la força física de Faye; Magriña li donava continuïtat a les assistències d’Adserà i va afegir qualitat ofensiva escapant-se àgilment de les rivals encistellant en suspensió; i Mas es multiplicava tapant els espais a l’ampolla. Les barcelonines però, no deixaren d’intentar-ho, Vilaró assistia però el desencert seguia acompanyant al conjunt visitant. Així el Ploms marxà al descans amb un avantatge de 13 punts (31-18).

El tercer període fou el definitiu i Betty ho anuncià amb un triple inicial. Més enllà de reduir la marxa, el Ploms sortí a per totes: Sintes, treballava picant pedra, agafant rebots llargs, robant pilotes i acabant ella mateixa els contraatacs amb el plus d’obtenir un 2+1. El Ploms estava oferint la millor imatge per demostrar que són un equip digne de Copa de Catalunya. Els últims cinc minuts del partit foren un desplegament armamentístic de les locals que trepitjaren la zona del Lluïsos i construïren una fortalesa en defensa, encaixant 5 punts en els 10 minuts. Borell feia la feina bruta que permetia al conjunt reusenc fer espectacle amb les seves combinacions; les bases trobaven assistències en llocs impossibles i les interiors no fallaven, mentre una Perez intractable s’inventava tirs de “bomba”. Lluïsos passà a la defensa individual per intentar tapar l’hemorràgia que havia obert el conjunt blanc i negre, tot i això seguia precipitat en atac i no trobava el seu joc habitual.

Entrant al darrer període amb un marcador desfavorable de 57-25, les del barri de Gràcia tiraren d’orgull per acomiadar la categoria de la millor manera possible. Segura (15p) fou el camí a seguir per les visitats que feren el millor parcial (6-0) davant unes rivals que no només guanyaven sinó que gaudien a la pista. Davant això Agustí encistellava des de la distància i Segura assistia d’esquenes per Vilaró. Però les reusenques seguien amb la mateixa intensitat, fins a tal punt que Adserà es lamentava a falta d’un minut del final per no haver agafat la pilota que ella mateixa tallava d’un passada del conjunt rival.El resultat final oferia un reflex del gran partit de les locals combinat amb el desencert visitant –només un 33% en d’encert en tirs de dos–: 71 – 48.

Amb aquesta contundent victòria  el Zamar 2000 Ploms Salle Reus segueix un any més a Copa Catalunya demostrant que són un equip que està a l’alçada de categoria i que pot oferir un joc dinàmic. L’altra cara del bàsquet és la de les noies de Robert Balaguer que baixeran a Primera Catalana desprès d’un partit per oblidar on la sort no les acompanyà; el desencert de cara a cistella les va frenar per seguir el ritme trepidant de les locals, i tot i que no baixaren els braços patiren una derrota dolorosa en un partit negre per elles i brillant pel Ploms.

Fitxa del partit:

ZAMAR 2000 PLOMS SALLE REUS (71): E. Sintes (9), L. Adserà (2), M. Borrell (2), B. Salat (10), K. Faye (15) –cinc incial–, S. Guelvenzu (3), A. Magriña (10), E. Mas (8), M. Pérez (9), M.Guerrero (3).

LLUÏSOS DE GRÀCIA (48):, G. Peña (12), B. Vilaró (2), S. Segura (15),M. Badàs (2), A. Garcia (3) –cinc inicial–, B. Novell (5), I. Agustí (4), M. Olives (2), I. Sanchez (3),L. Mestre,J. Daví, L. Balcells.

Parcials: 20-7/ 11-11 (31-18) // 26-7 (57-25) / 14-23 (71-48).

El Joventut Les Corts celebra el títol de campiones de Catalunya. Foto: basquetcatala.cat

Aquest any sí. Després d’una final a Fontajau la temporada passada, en la que l’Uni Girona va esborrar del mapa el Joventut Les Corts, enguany un equip reforçat i millorat ha estat capaç d’endur-se el títol de campiones de Catalunya. Les noies de Josep Miquel Bossacoma han estat superiors de principi a fi davant un Platges de Mataró que ha acusat, sobretot en el tram inicial, l’acumulació de partits en la darrera setmana (9 dies consecutius jugant) de les seves jugadores júniors.

El partit ha començat molt travat, amb desencert i protagonisme per a les defenses, un presagi del que es veuria en la final de Copa Catalunya. El Les Corts sempre ha anat per davant, gràcies a la seva bona defensa que deixava el Mataró en posicions molt allunyades de tir. Al final del primer període, un sprint final de les barcelonines permetia que el Les Corts agafés un petit avantatge de 6 punts (10-4). Al segon quart, la intensitat defensiva ha seguit en la mateixa tònica, però l’encert en atac del Joventut Les Corts ha començat a marcar la diferència. Un triple per iniciar el període d’Elena Espiau apropava el seu equip al marge dels 10 punts. Tot i que semblava que el Mataró començava a trobar la fórmula per anotar, a meitat del quart, l’equip del Maresme ha tornat a quedar sec, en part per una defensa treballada d’un Les Corts que no deixava córrer, anul·lant les jugadores importants del Mataró, i obligant-les a llençar en posicions molt forçades. Un parcial final d’11-0 posava un 26-8 en el marcador que obligava a les de César Aneas a reaccionar.

D’un equip com el Mataró no es podia esperar altra cosa després del descans que una reacció d’orgull en busca d’una remuntada heroica que donés el títol. El tercer quart ha estat el millor del Mataró en tota la final, i l’ha iniciat amb un 2+1 de Núria Talavera, la millor del seu equip aquest diumenge, i un bàsquet d’Olga Ruano, que feien creure a l’equip i a l’afició. Defensivament, el Mataró també era un altre; molta intensitat defensiva en una zona 2-3 que provocava angúnies en un Joventut Les Corts dubitatiu, que tot i les dificultats, minimitzava les retallades de les rivals. Al Mataró li faltava acabar de creure’s que era factible remuntar, i ho ha fet amb un triple (el primer del partit) de Ruano, que posava el seu equip a només 9 punts (34-25). Les diferències han començat a oscil·lar al voltant dels 10, però la tendència era clarament de color lila (el de l’equipació visitant que avui lluïa el Mataró), que veia encara més possibilitats de remuntada després d’una transició de Laia Flores i un nou triple de Talavera (37-30) al principi del darrer quart. Ha estat llavors quan ha tornat a acaparar tots els focus Elena Espiau, tornant el triple al seu ex-equip amb la tranquil·litat que per moments faltava entre les seves companyes, i feia anar encara més a remolc el Mataró, que cada cop sentia més la pressió del rellotge. Acte seguit, la jugada que ha marcat el desenllaç del partit: unes discutibles passes de Laia Flores, que hauria acabat la jugada en bàsquet de no ser invalidada, han desfermat l’ira de la banqueta del Mataró, xiulant els àrbitres una tècnica que a menys de 4 minuts del final, deixava el Mataró grogui. A partir d’aquest instant, el Joventut Les Corts ja no ha permès que les rivals rebaixessin de nou la barrera dels deu punts, i administrant magníficament el marcador i el temps, han acabat rematant el partit al seu favor.

El Joventut Les Corts completa així una magnífica temporada en què només ha perdut 3 partits, els mateixos registres que un Mataró que avui ha vist trencada una imbatibilitat de gairebé mig any, confirmant així la gran superioritat que han exercit tots dos equips des del mes de setembre, i que avui ha decantat la balança definitivament cap al bàndol del Les Corts, superior en els enfrontaments directes. La derrota deixa un regust agredolç a un Platges de Mataró que tanca un cicle, però que a la vegada es pot mostrar ben orgullós d’una temporada sensacional tant amb el seu sènior (subcampió de Catalunya i campió de la Copa Federació) com amb el júnior (campió de Catalunya i subcampió d’Espanya).

Fitxa tècnica:

Joventut Les Corts (51): M. Miralles (2), L. Fàbrega (6), M. Solozábal (8), E. Soriano (2), M. Ballús (6) – cinc inicial – N. Garmendia (8), P. Tutusaus (6), E. Espiau (13).

Platges de Mataró (38): L. Flores (6), B. Garcia (5), A. Pujol (5), C. del Santo, O. Ruano (11) – cinc inicial – M. Teixidó, C. Pujol, N. Talavera (11).

Parcials: 10-4 / 16-4 (26-8) // 11-17 (37-25) / 14-13 (51-38)