Anna Carbó: “Ens encantaria omplir Fontajau en un dia històric per nosaltres”

Reportatges — Per Roger Cornet el 06/04/2012 00:46

La capitana de l’Uni Girona demana el suport de l’afició pel partit més important de la curta història d’un club que en sis temporades ha arribat al cim. El play-off contra el Perfumerías Avenida és el fruit “de la feina ben feta” durant aquests anys.

Anna Carbó (1988), capitana de l’Uni Girona, arribava al club el 2008 i des d’aleshores ha vist com l’equip aconseguia l’ascens de Lliga Femenina 2 a l’elit, on s’ha consolidat i tres anys més tard jugarà per primera vegada el play-off pel títol d’una de les lligues més potents d’Europa. Això després de signar una temporada brillant amb la participació a la Copa de la Reina i acabant en tercera plaça, guanyant-se el dret de disputar l’Eurolliga la temporada vinent.

Foto: Pere Masó

Primer de tot, enhorabona per l’enorme temporada que ja heu fet. Des de fora sembla que aquest resultat estava fora del guió a principi de curs. Vosaltres us imaginàveu aconseguir aquests resultats?

De cap manera. El nostre pressupost és de la zona mitjana de la taula de la Lliga. Hem de saber que la nostra feina és el què ens ha permès ser aquí. Des del principi érem un equip curt, per lluitar, però no per estar entre els 3 primers ni molt menys. Per això estem tan satisfetes del què hem aconseguit amb el nostre treball.

Com esteu vivint l’espera abans de la sèrie de semifinals amb el Perfmerías Avenida?

En tenim moltes ganes, és una oportunitat única; no cada dia es pot jugar un play-off de la Lliga Femenina. Hem fet, a més, un gran grup humà, estem molt a gust entrenant, ens ho passem molt bé i això també es nota a l’hora de jugar. Totes estem molt il·lusionades per disputar aquests partits.

Nosaltres farem tot el què puguem i més, però som conscients que Salamanca ho tindrà tot preparat i estudiat per guanyar, perquè elles sí que tenen pressupost, i sí que tenen l’obligació d’estar a dalt.

Contant aquesta semifinal, us enfrontareu 5 o 6 vegades amb l’Avenida. Això és bo o és dolent a l’hora de preparar un partit contra elles?

Veient que Ros i Rivas s’han estat jugant l’Eurolliga, potser preferiríem haver-nos d’enfrontar a algú d’ells dos, perquè Avenida, igual que nosaltres, ha tingut una setmana de descans per poder preparar únicament el nostre partit. Això farà que arribin amb el 100% d’atenció i frescor física per aquesta eliminatòria, cosa que ens resta opcions. A més, tenint en compte que van fallar amb un dels objectius de la temporada, que era estar a la Final a 8 de l’Eurolliga, aniran ‘a tope’ per la lliga. Nosaltres farem tot el què puguem i més, però som conscients que Salamanca ho tindrà tot preparat i estudiat per guanyar, perquè elles sí que tenen pressupost, i sí que tenen l’obligació d’estar a dalt.

Les coneixeu millor després de jugar la Copa contra elles? Sabeu per on atacar per tenir opcions de victòria?

Estem preparant bé l’eliminatòria i confiem en estar encertades i que elles no ho estiguin tant. Ens faria molta il·lusió lluitar tots els partits i fins i tot guanyar-les. El què passa és que nosaltres som 7 peces, i contra un equip tant profund i de tanta qualitat necessites més jugadores per poder rotar i per aguantar físicament els 40 minuts, ja que t’exigeixen molt.

Heu fet una temporada amb poquíssimes errades, i per superar a Rivas heu hagut d’afinar molt i evitar relliscades. Una d’elles va ser a Burgos, allà vau veure perillar el playoff?

A Burgos va haver-hi un cúmul de situacions que van desencadenar en una derrota contundent. Vam tenir un mal dia, no és que ens relaxéssim, volíem guanyar però tot va anar malament. En cap moment vam perdre la cara al play-off, sabíem que havíem de seguir lluitant i que podíem aconseguir-ho com hem acabat fent.

Foto: Pere Masó

Va ser aquell el pitjor moment de la temporada?

Sí, sens dubte. Aquell dia no vam jugar, no vam ser nosaltres. Hi vam reflexionar molt però va ser un fet puntual, un mal dia.

De tota manera, aquest és l’únic ‘punt fosc’ d’una temporada plena de bons moments.

Sí, per mi hi ha hagut molts moments de molt bon record. Primer, el títol de la Lliga Catalana aquí a Fontajau, després guanyar de 40 al Celta i ficar-nos a la Copa de la Reina, jugar-la davant d’aquells grans equips, davant de tanta gent i plantar cara en aquella semifinal; el partit de lliga a Salamanca, on a falta de molt poc teníem la victòria allà… Ha estat una molt bona temporada, i ara toca gaudir del play-off.

Nosaltres tenim clar que hem fet els mèrits esportius en una mala època.

Girona és una ciutat amb molta tradició de bàsquet però que ara els seus equips passen, com gairebé a tot arreu, per una difícil situació econòmica. Com d’important és per la ciutat, i sobretot per l’Uni aquesta tercera plaça aconseguida?

Pel club és una reivindicació que s’estan fent bé les coses, i una demostració que amb treball els fruits surten. Per la ciutat, pot ser un estímul per engrescar a la gent i demostrar que no sempre són els nois, amb el bàsquet o amb el futbol, els que estan a dalt, i que les noies estem traient el cap. La gent s’està apuntant, i estem molt contents que ens vinguin a ajudar.

La tercera posició a la Lliga Femenina us dona dret a jugar l’Eurolliga la temporada vinent. Creus que hi ha possibilitats (econòmiques) per plantejar-se aquesta opció?

Ens fa moltíssima il·lusió jugar la Eurolliga, és quelcom històric pel club. Quedar terceres, arribar a playoff o jugar la Copa són grans fites, però jugar l’Eurolliga seria extraordinari. Però sabem que és complicat, es necessiten patrocinadors i molt de suport, i tal i com estan les coses és difícil. Si no podem complir amb el pressupost necessari, serà una llàstima, però suposo que no hi anirem.

Com ho encaixaria això l’equip?

Estem en un mal moment econòmicament parlant. Nosaltres tenim clar que hem fet els mèrits esportius en una mala època. Entenem que les institucions ens ajuden en tot el què poden i més, i tal i com està la societat avui en dia és difícil que ens puguin ajudar (les institucions) el necessari per construir un equip d’Eurolliga. De tota manera, la nostra classificació és com una reivindicació, però si no hi ha diners no ens en poden donar.

Foto: Pere Masó

La feina està molt ben feta, i tenint en compte el pressupost que tenim i les poques ajudes que rebem, hem d’estar molt satisfetes perquè tot el que hem aconseguit ho hem fet a la pista.

Tu has viscut gairebé des del principi tot aquest projecte, des de LF2 a Lliga Femenina, passant per la Copa i acabant, de moment, pels play-off; es pot aconseguir més en menys temps?

Crec que no (riu). Ja seria estratosfèric poder guanyar el Rivas, el Salamanca o el Ros. Estaria fora del normal. La feina està molt ben feta, i tenint en compte el pressupost que tenim i les poques ajudes que rebem, hem d’estar molt satisfetes perquè tot el que hem aconseguit ho hem fet a la pista. Això és el què més m’enorgulleix i és el què vull que segueixi passant. És difícil estar a aquest nivell sempre, però esperem que de cara el futur el puguem mantenir.

El què heu aconseguit és una demostració que a l’esport els diners no ho són tot?

Sí. Som un equip amb 7 peces. Fa uns mesos vam haver de prescindir d’una jugadora per problemes econòmics, i som les que som i plantem cara amb el què tenim. El fet de poder lluitar amb equips tan grans com el Salamanca ens enorgulleix i volem que segueixi així i que els nostres mèrits esportius ens portin amunt.

En la Lliga Catalana o en el partit de LF contra el Ros Casares, Fontajau va oferir una bona imatge de públic, amb més de 2.000 persones. Quin Fontajau us espereu per aquest partit contra Avenida?

El què demano si us plau és que la gent vingui a veure’ns, que ens vinguin a animar, que és molt important per nosaltres, perquè és la primera vegada que arribem a play-off i ens encantaria omplir Fontajau. Quan jugues un partit i fiques un bàsquet i tot el pavelló t’anima, per la jugadora és super gratificant. M’encantaria omplir el pavelló.