Albert Sánchez: “Les jugadores es mereixen una matrícula d’honor”

Reportatges — Per Neus Camara el 06/05/2012 18:46

L’entrenador del Levante las Planas, Albert Sánchez, parla amb Esportfemeni.com un cop acabada la fase regular de la competició i aconseguit el títol lliguer. El tècnic levantinista ens explica com ha vist la temporada i com encara el seu equip la fase d’ascens a Primera Divisió.

: Albert Sánchez, en un partit d’aquesta temporada.

Acaba la temporada i el Levante és campió. Ha costat tant com sembla des de fora?

Ha costat molt més del que pot haver semblat des de fora. La veritat és que ha estat una temporada en la qual hem hagut d’afrontar moltes adversitats, tant esportives, com han pogut ser lesions greus o baixes durant del transcurs de la temporada de jugadores importants, com a nivell extra esportiu amb la pèrdua dels 3 punts contra el Vic. Totes aquestes coses ens han ajudat a créixer i ens han fet més forts com a equip. Per això insisteixo molt ja no tant en el què hem aconseguit, què és històric i inoblidable, si no en com ho hem aconseguit, en quin context i en quines circumstàncies. Tot plegat fa que hagi estat molt i molt difícil, però al final ha valgut la pena.

La temporada passada, l’any del retorn a Nacional, ja vau lluitar pel títol i aquesta temporada, la segona, l’heu aconseguit. Quin és el secret d’aquest equip per aconseguir un èxit tan ràpid?

L’any passat al quedar a les portes d’aquest títol, aconseguir aquest campionat es va convertir en un somni, en el nostre petit objectiu personal. Sabíem que seria difícil i que calia treballar molt dur, però partit a partit ho hem aconseguit. No hi ha secrets, crec que nosaltres hem intentat fer la nostra feina i aquí tenim els resultats. Hem guanyat aquest campionat gràcies principalment a l’esforç de totes les jugadores, des de Cristina que ha estat la portera titular i ha jugat gairebé tots els minuts de la temporada, fins a Miriam la portera suplent.

Heu aconseguit 21 victòries, 1 empat i 4 derrotes sobre el camp al llarg dels 26 partits d’aquesta temporada. Podries fer una valoració a nivell global del teu equip?

L’única valoració que es mereixen es una matrícula d’honor, i no tant pel que s’ha aconseguit, que ha estat molt, sinó per tot el que s’ha treballat, tot el que hem sabut patir i tirar endavant en els moments durs. Per això mateix jo crec que les jugadores almenys es mereixen una matrícula d’honor, totes, tant les que avui dia hi són com les que no. Totes han ajudat i han estat importants en aquesta victòria.

Quins moments “clau” us han marcat la temporada?

Crec que hi ha dos moments clau que cal comentar. En primer lloc tenim el moment més dur de la temporada: la derrota a casa davant el Barça. No va ser només per la derrota en sí sinó perquè veníem de perdre a Girona, on l’equip local va ser molt superior a nosaltres i va guanyar de manera contundent i clara. Al partit davant el F.C. Barcelona vam fer una de les millors primeres parts de la temporada i a la segona part en dues jugades clau ens van guanyar el partit. Va ser un moment on l’equip es va reunir, vam parlar i va quedar clar que a falta de 8 jornades havíem de donar-ho tot perquè ens jugàvem pràcticament la temporada.

I el punt d’inflexió de cara a guanyar el campionat va ser la victòria a casa de l’Espanyol. Va ser el moment clau per a l’equip ja que necessitàvem aquella victòria per poder lluitar de nou pel campionat. És cert també, que a la setmana següent la victòria contra l’Escola Valls, que aleshores era el líder, va donar-nos un motiu més per creure i continuar lluitant, però els 3 punts aconseguits davant l’Espanyol eren els més importants i els que van marcar la temporada de cara a guanyar-la.

El moment més feliç o el millor, sens dubte va ser el partit davant el Lleida. Tot i tenir dues oportunitats per a poder guanyar la Lliga, la segona a casa davant l’afició a l’última jornada del campionat, aconseguíem el repte una jornada abans i en un camp molt difícil gràcies a un bon partit de l’equip que va sortir a guanyar des del primer minut, motivat i amb ganes. Es feia realitat un somni.

Tenint en compte els resultats que heu aconseguit, creus que es podria parlar d’alguna jugadora o jugadores indispensables en aquest equip? Consideres alguna com a especialment important en aquest campionat de cara a guanyar-lo?

No es pot parlar de jugadores indispensables o importants, totes ho són. Tant les que han jugat tots els minuts, com la nostra portera Cristina, com les que pràcticament no han jugat gairebé cap minut. Hem estat algunes setmanes entrenant només amb 10 jugadores, cosa que ens ha fet més forts , i vull recalcar que han estat importants tant les 17 que hem acabat, com també les que han tingut lesions, jugadores que han patit baixes com Chico, Eva o Jess i que per diferents motius no han pogut acabar la temporada però que també formen part d’això. Destacar una jugadora seria injust, i no ho dic per cap motiu interessat, sinó perquè és veritat: una jugadora sola no guanya una Lliga, l’han de guanyar totes.

Albert Sánchez celebra el títol de Lliga amb les seves jugadores.

A principi d’any hi havia una sèrie d’aspirants al títol com l’Espanyol B, el Girona o el mateix Levante, i ben aviat s’hi van afegir agradables sorpreses per la competició com l’Escola Valls Futbol o el Vic. Quin d’aquests rivals t’ha agradat més durant la temporada?

Personalment el rival que més m’ha agradat o almenys el que més dificultats ens ha posat a nosaltres ha estat el Girona. Crec que són un bloc molt i molt treballat que porten anys jugant juntes i que compta amb jugadores de gran qualitat i experiència. Penso que no ha estat lluitant per la Lliga fins al final perquè potser ha estat una mica irregular però és un equip que m’ha agradat molt.

En quant a l’Escola Valls Futbol crec que no fa falta que digui res. Ja que des d’un principi es va observar que no era una sorpresa sinó una realitat i així ha estat durant tota la temporada. Un equip amb molta intensitat, amb un atac potentíssim, i amb una regularitat que els ha fet estar fins la penúltima jornada lluitant cos a cos amb nosaltres pel títol.

Ara toca encarar la fase d’ascens i ja coneixeu el camí per arribar a Primera. Per començar, rebeu la Fundación Nexus Albacete a casa i, en cas de victòria, us veureu les cares amb el Torrejón o el Tacuense. Estàs satisfet amb el sorteig?

Nosaltres entenem aquesta promoció com un regal ja que el nostre objectiu era guanyar la Lliga i aquesta promoció és un premi per nosaltres, ho encarem amb il•lusió però crec que ens ha tocat un grup molt difícil. Els tres equips més durs eren en un principi l’Albacete, el Torrejón i el Sevilla. Al nostre grup tenim dos d’aquests equips i ho encarem amb ganes i decisió, però tenim clar que serà molt dur. Això sí, tenim a favor que juguem a casa i pot ser un element positiu, per la gent, l’ambient, que estan acostumades a aquest camp… No descartem res, sortirem amb ganes i a per totes.

Què en saps de la Fundación Nexus Albacete?

És un equip que a falta de 3 o 4 jornades ja era campió amb uns registres golejadors impressionants amb 91 gols a favor i nomes 24 en contra, i en un grup on el seu gran rival ha sigut el Ciutat de Palma, un vell conegut nostre. Òbviament és un dels equips favorits per a la promoció gràcies al seu potencial, les jugadores i també, tot sigui dit, a nivell de pressupost i preparació.

Cada grup de la 2a Divisió és diferent i el del Levante ha estat un dels més ajustats amb diferència. Creus que el fet de ser un dels campions amb menys punts pot ser significatiu, o és perquè els altres grups són menys potents que el G.III? Hi haurà preparació especial pel que fa el partit i l’estudi del rival?

Penso que nosaltres hem estat competint en un grup dificilíssim i el fet d’aconseguir 64 punts sobre el terreny de joc (61 oficialment), són uns registres també espectaculars. Per tant no ho considero un fet significatiu, ja que sabem que l’Albacete és un dels equips més potents i amb més opcions de pujar a primera divisió i nosaltres el que farem serà intentar competir al màxim aquesta eliminatòria directa.

La preparació del partit ja ha començat. Hem volgut celebrar la consecució d’aquesta Lliga com es mereixia i vam passar una setmana plena de festes i sopars. Ara portem una setmana treballant i ens en queda una altra per preparar el partit del dia 13 a consciència amb l’objectiu principal de gaudir d’aquest premi i d’aquesta promoció que tant s’han merescut les jugadores.

T’atreviries a fer alguna promesa en cas que el Levante assoleixi l’ascens?

El meu objectiu d’aquest any ja s’ha complit sobradament, per tant el fet de jugar la promoció com he comentat anteriorment és un premi i un fet històric per tots, pel club, per les jugadores, per l’afició i per mi…Si ho aconseguíssim seria posar la cirereta al pastís a aquesta magnífica temporada i si no ho podem aconseguir, no em quedarà més que aplaudir i tornar a donar les gràcies a les meves jugadores per la gran temporada que han fet i el molt que ens han fet gaudir.

Una vegada acabada la temporada i amb aquest títol aconseguit, es planteja una pregunta: l’any que ve continuaràs com a entrenador del Levante?

No ho sé, no ho sé. No depèn de l’ascens en cap cas, es més aviat quelcom que s’ha de prendre amb calma i en consideració amb l’equip: tant les jugadores, com el cos tècnic o la directiva. Tot i així la decisió es totalment meva i es prendrà o més aviat es farà oficial quan es consideri oportú.